Hores Bruixes - Sopa De Cabra

Mil moviments distants tot va canviant

de color i forma, d'expresivitat.



Perdut vaig variant vol d'estornells xisclant

dibuixats en l'aire.



Pintant el cel amb blaus amb grocs i amb verds

a contrallum, amb oxids i vermells.



Amb nuvols vells, amb bells ocells

sempre en present intens, tot travessant el temps.



El sol se'n va

la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.

En el mirall

reflexe sense imatge, la nit caient m'atrapa



desperto sense alé ben blanc,

perdent el pols, ben fred buscant respostes al perques



Sota un satel·lit espatllat

sense orbita girant calidoscopic al meu cap.



Els astres sento esterils

el sistema es va enfonsant, l'amor es un misteri no enten de llibertat.



Difus vaig barrejant ingeni amb sons

caliu amb marbre, silenci amb sensacions.



El sol se'n va

la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.

En el mirall

reflexe sense imatge, la nit se'n va s'escapa.



I ja la mort no tindra cap domini

confosos tot amb l'aire i el vent

tindrem estrelles vora el peus i els colzes

sorgint de nou si ens enfonsem,



Si els amants es perden no es perdra l'amor

i encara k enfollisim tindrem seny

confosos tots amb l'aire i el vent

i ja la mort no tindra cap domini, no tindra cap domini, cap domini!



El sol se'n va

la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.

En el mirall

reflexe sense imatge, la nit em té i m'abraça.



I el sol vindra

la lluna marxará i tornaré a casa.

En el mirall

reflexe sense imatge, la nit s'en va s'escapa.