Cap al vespre s quan, ests com cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
i et trobes molt sol, i el soroll s'esvaeix,
i mires el carrer i no hi ha gaire gent.
I canvien els sons i tot sembla ms mort,
i vols cridar ben fort, que ests fins els collons.
Cap el vespre ests trist i no saps on anar,
i et prepares un wisky i no te'l pots acabar.
I t'encens un cigarro, sense ganes de fumar
i l'apagues aviat i et tornes a aixecar,
i de sobte tens por, de sentir-te tan buit,
i te'n vas cap al pub i no hi trobes ning.
I surts fora el carrer, i comences a crrer,
i el vent et va assecant, el que sembla una llgrima,
i t'atures cansat, amb el nas ple de mocs,
i t'empatxes de nit i respires ben fort, fort, fort.
Cap al vespre s quan ests com cansat,
i no saps el que fer i et quedes fixat,
cap al vespre ests trist i no hi trobes ning,
i mires al carrer i no hi ha gaire gent.
|