La vella Montserrat, desperta el barri
a cops d'escombra tot cantant,
les primeres persianes, sobren feixugues badallant.
Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal
i es desf la conversa igual que el sucre del tallat.
Bon dia, ning ho ha demanat per fa bon dia,
damunt els caps un sol ben insolent
il.lumina descarat tot l'espectacle de la gent.
Al bell mig de la plaa
la peixetera pren pacincia amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.
I al pedrs reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb esguard es pregunta
quants dies ms t de regal.
Bon dia...
Nens xisclant, olor a pixum de gat,
venes que un cop has passat et critiquen.
Gent llenant la brossa d'amagat
i un retardat que amb ulls burletes et mira
i diu
Bon dia...
|