Els vidres de pluja ploren,
també plora es roser,
s?arbre fruiter també plora
i jo de plorar no en sé.
Dóna?m sa mà amor,
mira que freda està.
Dóna?m sa mà amor,
freda de no estimar.
Vós, qui amb so mirar matau,
matau-me sols que em mireu,
que m?estim més que me mateu
que viure si no mirau.
Dóna?m sa mà amor...
Jo mateixa no m?entenc,
ni em pot entendre ningú:
dic que no et vull i venc
sempre morint-me per tu.
Dóna?m sa mà amor...
Es vent se?n duu sa rosada,
sa pols i sa terra des camí,
també se?n duu ses paraules
que em vares dir ahir.
Dóna?m sa mà amor...
|