Cada matí sembla una nit,
sento que el temps passa i tu no ets amb mi.
Cansat de jugar, tot sol amb la mā,
malgastant vides que tu no voldrās.
No em vas triar, te'n vas voler anar,
em vas deixar sol amb la nit al costat
i ara somicant davant del mirall
m'has trencat el cor i te'n vas.
Tenies els teus llavis morts,
i jo no hi podia fer res.
Qui sap si jo et puc donar sort
treiem-nos de sobre aquest fred.
Potser demā, tot camviarā,
despertarās del teu somni daurat.
Potser demā, l'estel fugaį
et dirā que has de fer amb el passat.
No t'embrutis el vestit de melmelada
no t'embrutis el vestit, nena embruixada
|